Aquests últims mesos he decidit agafar la bicicleta per moure’m per Barcelona, descobrint que és un món d’il·legalitats constants i de gent que fa el que vol. Pensant, em va sorgir la pregunta: per anar en cotxe t’has hagut de treure un carnet, però per anar en bici... què?
A mi m’ha ensenyat el meu pare des de ben petita i en tinc bons records. Aquí entra el concepte memòria: Com aquest aprenentatge que hem rebut al llarg dels anys es veu reflectit quan sortim de la bombolleta de ser infants i ens topem amb la vida adulta?
Tornant a la pregunta clau; “qui t’ha ensenyat a anar en bici?”, pot fer referència a la nostra infància, però també pot fer referència a quan ens enfadem amb algú perquè s’ha saltat un semàfor, o t’ha passat pel costat massa ràpid, i cridem: QUI T’HA ENSENYAT A ANAR EN BICI?!?